David Bueno i els beneficis de llegir en veu alta: «emocionar-se per emocionar»

El Dr. David Bueno, fundador de la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1ST, de la Secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament, corresponent al Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Facultat de Biologia, a la Universitat de Barcelona ha estat al Vendrell de la mà de l’equip del Pla Educatiu d’Entorn, de l’Àrea d’Educació del Ajuntament del Vendrell per aprofundir en la seva publicació Els Beneficis de la Lectura en Veu Alta” i hem aprofitat des de l’EVA354 – donat que, òbviament, el tema ens interessa  – per demanar d’entrevistar-lo.

Ha estat un plaer. Vam tenir l’oportunitat de trencar el gel abans fins i tot de la trobada “oficial” perquè tant ell com nosaltres vam arribar una miqueta abans de l’hora a la platja de Sant Salvador i no vam voler estar-nos de fer una visita a la platja. El fet és que mentre passejàvem i assaboríem el moment ens vam creuar, tot emplaçant-nos a trobar-nos poc després. Gratament sorpreses per la seva afabilitat i bon rotllo, vam arribar a l’entrevista amb la confiança per desplegar la cordialitat i espontaneïtat que caracteritza als integrants del voluntariat lector sense cap recança. Gràcies David!

A continuació, us reproduïm la conversa que vam mantenir durant els minuts previs a l’acte:

«Les connexions que s’estableixen

en el marc de les lectures

contribueixen a mantenir la plasticitat neuronal» ,

David Bueno

  • El gaudir de compartir estones de lectura en veu alta és per a totes les edats? La capacitat reflexiva del cervell es manté, en bona part, tot i els anys?

Llegir en veu alta és per a totes les edats. I el plaer de compartir estones de lectura en veu alta quan hi ha un vincle – aquest és un aspecte important – permet que es mantinguin sempre els beneficis de llegir en veu alta. En primer lloc perquè escoltem…perquè compartim: no només coneixement – el que hi ha dins del text -, sinó que també compartim emoció. No podem escoltar coses sense que se’ns activi l’amígdala, que és la zona de les emocions al cervell. Així, a través de com entonem i, per tant no només de la història que expliquem, estem generant emoció, tant per a nosaltres – quan llegim – com a l’oient – quan ho sent.

  • Sovint, la lectura en veu alta implica moviment i gesticulació i deriva en comentaris i, fins i tot, debats. Què consideres que poden aportar aquest tipus d’interaccions?

És clar: si a més a més incorporem processos de diàleg, estem incorporant tota la part de reflexió. Que es manté també a totes les edats. Potser quan et fas molt i molt gran, el cervell no funciona de forma òptima…en aquell moment ja no hi ha cap part del cos que funcioni de forma òptima…El vessant emocional és el que no perdem mai. En qualsevol cas, les connexions que s’estableixen en el marc de les lectures contribueixen a mantenir la plasticitat neuronal i, per tant, no atura l’envelliment, però fa que sigui una mica més lent tot el procés.

Jo tenia un avi que va morir amb 99 anys i ell volia llegir les notícies del diari, que era el que llegia més en aquella època, cap al final de la seva vida. I les llegia en veu alta per després comentar-les amb els de casa i perquè – deia ell – així les entenia millor.

  • L’emoció que conté una lectura: fins a quin punt arriba amb més intensitat al que escolta si a la persona que llegeix li agrada el text?

És que si no t’agrada el text difícilment podràs transmetre emoció. Transmetràs avorriment potser, no? (somriures) Per transmetre emoció, tu t’has d’emocionar. Les emocions s’encomanen. Si jo estic alegre és més fàcil que el meu entorn es senti una mica més alegre. No tant potser com jo, depèn de les seves circumstàncies, però sí que incremento el seu nivell d’alegria. O si jo estic trist, aporto tristesa al meu voltant. Per tant, en el moment de llegir, s’ha de tenir molt clar quina emoció volem transmetre, per sentir-la nosaltres.

  • Si llegir implica percebre, sentir i conèixer noves realitats i integrar-les dins de la pròpia ment…De quina manera pot beneficiar a les persones de residències i centres que reben les nostres visites?

Una de les principals aportacions que feu és mantenir viva la seva curiositat i la seva motivació. Segur que estan esperant que arribeu. I això manté una motivació…la curiositat sobre què em llegiran avui o com continuarà aquella història que anem seguint…Es treballa la memòria perquè si és una història que es segueix s’està en el què va passar…La memòria és important, per descomptat, però la curiositat i la motivació és el que ens manté actius fins la propera vegada. No oblidem que la il·lusió genera endorfines, que són un anestesiant: la sensació de dolor disminueix.

  • El cervell, a través de la seva plasticitat (…) tendeix a fixar menys l’atenció quan el suport de les lectures és digital”. Per llegir en veu alta i arribar en més mesura als oients: és millor el suport digital o en paper? Per què?

Paper! Per diversos motius. El primer és que el paper té un tacte càlid i el suport digital és fred. En segon lloc, el paper és rugós i té imperfeccions mentre que el suport digital és perfectament llis. Per això, el paper tiba molt més els sentits i fa que visquis molt més allò que estàs llegint. I, finalment, et permet concentrar-te més en què dius i com ho dius perquè un paper no canvia de lloc quan desvies per un moment la vista. I el suport digital sí.

  • Des del teu punt de vista: què pot aportar la lectura en veu alta a col·lectius de gent gran, amb afectacions cognitives o no, discapacitat o trastorn mental?

Aspectes emocionals i vivències. Que recordin vivències emocionals, que no records. Les persones podem no recordar el dia que es vam enamorar, però podem reviure la mateixa sensació segons quin text estem llegint.

  • Quins requisits mínims ha de reunir un espai de lectura en veu alta?

Un ambient tranquil i relaxat. No dic silenci absolut perquè, de vegades, el silenci absolut pot arribar a ser molest. No tenir presses. Contacte visual de qui escolta amb qui llegeix perquè a través del rostre connectem tota la nostra part emocional. La cara no és només el que es veu: és importantíssima. I els gestos per descomptat.

  • Quins vincles relacionals creus que es poden establir entre els lectors integrants de l’EVA354 i entre els lectors i els oients; en aquest darrer cas tant quan es llegeix a nivell individual com quan es fa a nivell col·lectiu?

El món dels vincles és brutal. Tots els vincles són efímers i tots poden ser – no han de ser-ho, però poden ser-ho – potents. Quanta més estones compartim…quanta més emoció genera allò que compartim, més potent és el vincle. I esteu col·laborant ara…i potser d’aquí a 10 anys el vincle no el recordareu, però si al cap d’aquest temps us trobeu l’amígdala reaccionarà i, per tant, es desencadenarà l’emoció.

Agraïments: Gerard Jané, Montse Ro i Anna Solé 

Entrevista i Fotos: Montse Bueno 

 

Tags:

Share Post :

More Posts

Deja una respuesta